aspectes metodologics

CLASSES INDIVIDUALS
SESSIONS COL·LECTIVES
TREBALL EN PARELLES
ASSALTS ORIENTATS COM A RECURS D'APRENENTATGE

Classes individuals

Objectius

Proposar i controlar una o més tasques motrius executades per l’alumne.
Desenvolupar accions motrius adaptades a les necessitats i capacitats de l’alumne, amb processos d’individualització de les tasques.

- És la metodologia més característica de l’esgrima

- Controlada i dirigida totalment pel mestre

- Es treballen elements tècnics, tàctics, d’atenció-concentració i de condició física

Sessions col·lectives

L'esgrima és un esport d'adversari. Gran part del seu procés d'ensenyament-aprenentatge s'ha de realitzar en situació d'enfrontament individual.

L'organització de les diferents sales d'esgrima i centres on es practica aquest esport condiciona que l'ensenyament, sovint, és de caràcter grupal i, com a tal, implica una organització del treball col·lectiu.

Podem trobar exercicis de caràcter general i d'altres específics. Diaz Rey JA (1984) proposa:

• Escalfament general i especial

• Exercicis de plastró

• Exercicis en parelles

• Classe individual

• Assalts d'estudi-entrenament

• FORMES JUGADES

Hi ha molta bibliografia sobre formes jugades.

És important ORIENTAR els jocs sobre els objectius formatius definits. Exemples:

o “1-2-3 Floret”: Treball de control i equilibri específics

o “El mocador”: Treball de desplaçaments, velocitat de moviment, TR…

o El “parells-senars”: Treball de velocitat de desplaçament i TR…

o “Sortida en fletxa a l’espatlla”: Treball de la correcció técnica de sortida del braç…

o …

• DESPLAÇAMENTS:

o Els treballem en la UD de tècnica de cames

• EXERCICIS ESPECÍFICS AMB MATERIAL AUXILIAR:

o Exercicis al plastró, amb cordes, amb pilotes…

• FACTORS INESPECÍFICS DEL PROCÉS D'ENTRENAMENT:

o Treball de la condició física….

Treball en parelles

Les progressions tecnicotàctiques han d’aplicar-se d’acord a unes estratègies basades en les següents estructures.

1.- Condicions d’execució de la tasca.

Incorporació progressiva d’elements tècnics, en diferents situacions, on s’incrementi la dificultat de la seva execució, modificant les condicions d’estabilitat, variabilitat i incertesa.

2.- Dificultat de la tasca

La dificultat de la tasca es controla mitjançant:

el control de la complexitat coordinativa que li suposa l’exercici a l’alumne.
el nivell d’oposició que ofereix el company-rival.

3.Progressió segons la lògica tàctica de les accions.

En la seqüenciació d’elements seguim l’esquema tàctic de Laszló Szabo (1985).

Graduem la complexitat coordinativa d’acord als nivells tàctics on treballem.

S’ha d’anar incrementant la càrrega d'informació en les execucions de l'aprenent, mirant

de trobar els seus límits, doncs la capacitat de tractar informació és limitada.

Tipus d'aprenentatge (adaptació d'Arnold, 1985):

Aprenentatge perceptiu: Hem de potenciar accions on l'alumne sigui part ACTIVA de l'execució, seleccionant distàncies, temps o elements tècnics d'execució en base a la seva percepció.
Aprenentatge decisional: Cal potenciar processos decisionals en els diferents treballs on participi l’alumne.
Aprenentatge efector: aquest és el més utilitzat en l'ensenyament de l'esgrimatradicionalment. Es basa en la reproducció del gest tècnic.

L'aprenetatge del procés DECISIONAL implica "SABER DECIDIR", i per això cal treballar tres coses:

Saber què cal fer: comprensió del problema + decisió de la solució
Saber com fer-ho: identificar com s'executa la decisió
Saber fer-ho: executar la decisió

ASSALTS ORIENTATS COM A RECURS D'APRENENTATGE

Assalts lliures on inhibim una acció tècnica no desitjada: els tocats d'atac directe al tronc (o de contraatac a la mà, o de parada de 4a amb transport o...) no compten, o fins i tot resten un punt enlloc de sumar-lo.
Assalts lliures on potenciem una acció tècnica desitjada: els tocats d'atac directeal tronc (o de contraatac a la mà, o de parada de 4a amb transport o..) valen doble.
Assalts on reforcem la vigilància sobre accions concretes del rival o potenciem una que ens és molt dificultosa: ”Mort sobtada" (assalt en el que si el rival ens toca d'una manera concreta o nosaltres el toquem a ell com hem acordat, sigui quin sigui el marcador, guanya qui fa el tocat buscat).
Assalts temàtics o poule temàtica de desenvolupament tècnic: Assalts en els que reforcem la realització d'accions tècniques determinades, prioritzant-les sobre el resultat,o bé donant-hi valor afegit.
Assalts lliures on inhibim una acció tàctica no desitjada: els tocats d'acció ofensiva (o contraofensiva, o amb defensiva o...) no compten, o fins i tot resten un punt enlloc de sumar-lo
Assalts lliures on potenciem una acció tàctica desitjada: els tocats d'acció ofensiva (o contraofensiva, o amb defensiva o...) valen doble..
Assalts on reforcem la vigilància sobre accions tàctiques concretes del rival o potenciem una que ens és molt dificultosa: ”Mort sobtada" (assalt en el que si el rival ens toca d'una manera concreta o nosaltres el toquem a ell com hem acordat, sigui quin sigui el marcador, guanya qui fa el tocat buscat).
Assalts a 21 o 11...: On graduem la importància de les accions que volem treballar (Ex: Contraatac 3 punts, Resposta 2 i atac 1).
Assalts condicionats
- Factor temps: Assalts a 1 minut... o a 15, 10 o 5 segons (alternances marcador)
- Factor terreny: Assalts amb un peu fora del límit posterior.....o zona de 2m final
- Factor marcador
  - Assalts amb el marcador favorable o desfavorable (20, 10, 5 s)
  - Assalts "Volei" (per puntuar cal haver tocat abans; sinó "recuperes saque")
  - Assalts amb "handicap" en el marcador (començar perdent de 2 o 3)
  - Assalts a un únic tocat
- Característiques del rival
  - Tipus d’empunyadura: francesa / anatòmica
  - Lateralitat del tirador: dretà / esquerrà
  - Envergadura: alt / baix
  - Qualitats físiques: forts / ràpids ...
  - Forma de tirar: agressius / passius / no convencionals...

ASSALTS LLIURES

En l’assalt lliure l’alumne pot expressar la seva creativitat sense limitacions resultadistes
L’assalt permet la generació de situacions noves, variables i incertes que, l’alumne, ha de saber resoldre de forma ràpida i encertada
La permanent observació del contrari determina en el tirador la necesitat d’analitzar constantment tots els estímuls