MATERIAL ALTERNATIU

El sabrescuma

és un material que permet una excel·lent integració dels continguts bàsics de l'esgrima en l'àmbit escolar. És un material no gaire car i que no presenta risc de lesió. De fet te al mateix o menor risc que el que pot tenir un colze o un dit en qualsevol forma jugada. És tou, difícil de trencar-se i no requereix careta per al seu ús (si es té careta, 

millor).

El sabrescuma, però, presenta grans limitacions en relació al desenvolupament tècnic de l’esgrima. És un material massa tou per realitzar accions de control sobre l’arma pròpia, o parades sobre les accions del rival. És per això que el treball s’ha de fonamentar en les accions que no es centren amb el joc de les fulles, és a dir, incidir més en el control de la distància, en la selecció del temps (moment en que s’inicia l’atac) i en el treball de conceptes com accions ofensives, contraofensives, defensives (bàsicament de cames) i preparacions.

Aquests materials ens permeten la possibilitat de treballar de manera conjunta les Capacitats Físiques i les Cognitives, permetent un treball integral amb els alumnes. En el present curs exposem el treball amb el sabrescuma d'acord a dos grans objectius:

• Formes jugades, mitjançant el sabrescuma, amb l'objectiu de desenvolupar les capacitats coordinatives i la condició física.
• Formes jugades, mitjançant el sabrescuma, amb l'objectiu de desenvolupar els elements bàsics d'iniciació a l'esgrima. Descoberta dels elements bàsics de l’esgrima (procediments –tècnica-, conceptes –treball cognitiu- i valors –els intrínsecs a l’esgrima-).

Spadetto i sabretto

El spadetto i la careta de plàstic són materials que s’han incorporat des de l’any 2001 a l’esgrima catalana i des de fa un any també s’ha sumat el sabretto. És un material fabricat a Itàlia i França i que imita les característiques d’un floret, espasa (armes d’estocada) o sabre (arma d’estocada i tall). El spadetto/sabretto, per les seves característiques, és adient per treballar a primària i a l’ESO (més concretament en els seus dos primers anys, ateses les dimensions més reduïdes d’aquesta arma alternativa –uns 95 cm-). Aquestes “miniarmes” permeten un treball tècnic força fidel a l’esgrima convencional, atès que presenten un gran control per part de l’executant i sobre l’arma del rival.

El spadetto, a més a més, té la possibilitat d’incorporar un senyal sonor (sensor de contacte) a la punta, amb la qual cosa presenta una gran objectivitat de cara als alumnes en reconèixer els tocats: “quan toco, pita” i fins i tot existeixen versions que es poden connectar directament als aparells convencional de marcadors d’esgrima.

La gran limitació del spadetto/sabretto és que SEMPRE S’HA D’UTILITZAR AMB UNA CARETA. És un material flexible, difícil de trencar-se, però prou rígid com per necessitar una careta que protegeixi bàsicament ulls i boca dels nens. Els fabricants d’aquests materials els comercialitzen amb unes caretes de plàstic que en una primera versió tenien un plàstic transparent (interessant, però poc pràctic pel baf) i que ara es comercialitzen amb reixeta. Aquest material és menys econòmic que el sabrescuma.

MATERIAL DE COMPETICIÓ

Floret

Arma desenvolupada durant el segle XVII com a arma lleugera d'entrenament per a combat. Desenvolupada com a arma de 

pràctica i esportiva, el floret és considerada la bàsica. És lleugera i flexible i s'usa per aconseguir tocats envestint amb la seva 

punta roma. La fulla és rectangular en secció transversal. L'àrea vàlida de tocat pels floretistes és el tronc, resultant per tant "no vàlid" el tocat en les extremitats o el cap. Els tocats es fan únicament de punta igual que amb l'espasa, sense el tall i contrafil com en el cas del sabre.

Els tocats es registren gràcies a un peto metal·litzat, que s'uneix a la xarxa de registre de tocats mitjançant un fil de cos especial.

A més, és un arma de convenció, és a dir, s'assigna prioritat als atacs, no existint en cap cas un tocat doble.

Sabre

El sabre modern és juntament amb l'espasa i el floret, una de les tres armes d'esgrima. Deriva del sabre, arma que usaven els soldats de cavalleria.

Els tocats o punts es poden aconseguir envestint amb la punta o produint un tall amb el tall de la fulla. El blanc vàlid és tot el cos de cintura per a dalt, incloent cap i braços.

Espasa

L'espasa moderna deriva del espadí francès. Com el floret, és un arma d'estocada, però té una casoleta o protecció de mà més gran, a més de ser més pesada i de tenir una construcció més rígida. La secció de la seva fulla és triangular. L'àrea vàlida d'atac

 és tot el cos.

Els duels d'espasa són els més realistes, doncs s'assemblen més a l'esgrima clàssica, no té regles de convenció i solament 

explica l'ordre cronològic entre un tocat i un altre, podent existir els tocats dobles.